BLOG

Reflexions sobre la decisió de RFEF de no reprendre les competicions de 2a B i 3a Divisió.

La legislació en Dret esportiu pel que fa a l'activitat de la competició federativa data de l'any 1990 ( Llei 10/1990, de 15 d'octubre, Llei de l'Esport) i tres dècades més tard queda demostrat que el sector de l'esport necessita una profunda remodelació legislativa.

El context dels anys 80 del Segle passat va ser controvertit i els jugadors professionals de 1a Divisió van haver d'anar a la vaga a la temporada 1984/85 per aconseguir reconeixements, com el RD 1006/1985. Tampoc té malbaratament rememora l'episodi conegut com a «Motí d'Hesperia» en què jugadors del primer equip del FC Barcelona van reivindicar els seus drets, i entre ells l'alta en seguretat social, ja que mentre els internacionals madridistes sí que ho estaven, els barcelonistes no. Per tant, el context del legislador del 1990 era el propi d'una transició d'una peculiar cultura empresarial esportiva, que va haver de ser abordada. En efecte, el legislador del 1990 parlava d'esportistes professionals, d'alt nivell i federats. Per determinar la classificació hem d'acudir a altres cossos legislatius i així arribem al RD 1006/1985, de 26 de juny, pel qual es regula la relació laboral especial dels esportistes professionals. En concret, l'article 1 de l'RD esmentat diu «Art.1. Àmbit daplicació. U.― Aquest Reial decret regula la relació especial de treball dels esportistes professionals, a la qual es refereix l'article segon, número u, apartat d) de l'Estatut dels treballadors. Dos. Són esportistes professionals els qui, en virtut d'una relació establerta amb caràcter regular, es dediquin voluntàriament a la pràctica de l'esport per compte i dins l'àmbit d'organització i direcció d'un club o entitat esportiva a canvi d'una retribució».

És evident que els jugadors de 1a i 2a Divisió en pertànyer a l'Associació de la Lliga Nacional de Futbol Professional tenen un tractament d'altíssim nivell tant jurídic com econòmic. Tot i això, és clar que els futbolistes professionals que militen a 2a B i 3a no tenen aquests privilegis, i això deriva que no es realitza un tractament de qualitat a la categoria de bronze, ja que compta amb 80 equips (gairebé el doble que els que componen les dues categories professionals), i no existeix un ordre econòmic ni jurídic que permeti delimitar degudament aquesta categoria.

L'article 122 del Reglament RFEF estableix que “1. Els futbolistes es classifiquen en funció de la retribució que perceben per la seva activitat futbolística, professionals i no professionals. 2. Els futbolistes que percebin una retribució que superi la compensació de despeses derivades de l'activitat futbolística, seran professionals, i hauran de tramitar llicència tipus “P”, amb independència de la categoria a què estigui adscrit l'equip pel qual s'inscrigui el futbolista. La sol·licitud d?aquesta classe d?inscripcions s?haurà de presentar amb una còpia del contracte del futbolista». L'article 121 del mateix Reglament exigeix ​​als clubs i SAD de 2a B un mínim de 6 fitxes P.

Arribats a aquest punt és inqüestionable que a 2aB hi ha esportistes professionals per imperatiu normatiu, però per altra banda, si tenim en compte que la categoria de bronze és exigent, que els clubs i SAD que la componen són entitats professionals, i que cada vegada són més els jugadors professionals que hi ha en aquesta categoria, sent els pressupostos dels 4 equips que cada any baixen absolutament milionaris (se'ls torna el cànon de la Lliga Professional de 2 milions, més l'ajuda pel descens) i que altres equips pretenen pujar a 2a A i competeixen amb alts ingressos que no deriven dels drets de televisió i que sí que deriven d'abonaments, patrocinis, i assistència del públic el dia de partit, doncs sens dubte, ens trobem davant d'un mercat de 80 equips professionals que, lamentablement , la normativa exclou de considerar-los professionals.

En efecte, la gran qüestió que es debat en les últimes setmanes és el possible escenari de greuge comparatiu entre els esportistes professionals de 2a B i els de 1a i 2a A que sí que han pogut exercitar el seu dret a la feina.

La pandèmia del cóvid19 és un fet excepcional que pot permetre adoptar decisions excepcionals, però mai una decisió excepcional no pot discriminar ciutadans per raó de sexe, de categoria professional, i això sota cap concepte. El CSD i el Ministeri de Sanitat permeten la tornada a l'esport professional, d'alt nivell i federatiu, però RFEF no té legitimitat per dictar una resolució contrària als mandats de CSD, Ministeri de Sanitat i vulnerant a més el dret al treball de centenars treballadors del futbol professional als quals no els permet competir. No oblidem el que podem llegir a l'Exposició de motius de la Llei de l'Esport diu: «La Llei presta, així mateix, una atenció específica a les Federacions esportives espanyoles ia les Lligues professionals com a formes associatives de segon grau. Per primera vegada es reconeix a la legislació la naturalesa juridicoprivada de les Federacions, alhora que se'ls atribueixen funcions públiques de caràcter administratiu. És en aquesta darrera dimensió on se sustenten les diferents regles de tutela i control que l'Administració de l'Estat pot exercir sobre les Federacions i que la Llei, cautelarment, ha establert amb un absolut i exquisit respecte dels principis d'autoorganització que resulten compatibles amb la vigilància i protecció dels interessos públics en presència». L'article 41 Llei de l'Esport regula les lligues professionals i els arts. 7 i 8 regulen el CSD, mentre que larticle 30 regula la Federació esportiva. Queda clar que una federació malgrat ser una entitat privada té «el segell d'oficialitat» i és «organisme col·laborador de l'Administració», motiu pel qual una resolució dictada per la RFEF es pot enquadrar en l'àmbit del delicte de prevaricació administrativa de l'art. 404 Codi Penal.

Amb la cautela deguda creiem que la decisió de la RFEF dictada divendres passat per la Comissió delegada entra en un escenari jurídicament gris. En efecte, la resolució que va aprovar la proposta que el president de la RFEF venia exposant des de mitjans d'abril de concloure la temporada i no reprendre-la és arbitrària. No perdem de vista que el Protocol publicat pel CSD i el Ministeri de Sanitat, més les ordres ministerials corresponents que permeten el retorn a l'esport, estan sent aplicats per la 1a i 2a Divisió. Tot i això, la decisió de reprendre parcialment la competició de 2a B i 3a pot vulnerar el marc constitucional i el marc normatiu existent i vigent. D'una banda, des del pla constitucional, el dret a la feina de l'art. 35 de la Constitució espanyola més el dret a la llibertat dempresa de lart. 38 de la mateixa Constitució provoca que els treballadors i les empreses de 2a B es vegin clarament discriminades per raons que la RFEF no explica, però si les raons són estrictament federatives, és a dir, considerar la 2a B com a no professional, sens dubte, és una discriminació negativa que titlla d'inconstitucionalitat la decisió de no reprendre la temporada per a 64 equips, però sí que permet que altres 16 equips juguin unes eliminatòries d'ascens exprés. Per tant, s'entreveu una segona discriminació que ara afecta estrictament els treballadors futbolistes de 2a B i clubs de 2a B, ja que 64 empreses no tornen a l'activitat però 16 sí, ia més, les 16 que sí tornen poden tenir el premi final d'ascendir a la Lliga espanyola professional i aconseguir els beneficis milionaris dels drets de televisió, cosa que obre l'escenari d'una tercera discriminació arbitrària que la RFEF va acordar divendres passat. En el pla de la legislació i normes ordinàries ens trobem que cap precepte legal permet a la RFEF acordar allò que va acordar. En aquest sentit, larticle 187 Reglament General de la RFEF «Article 187. Temporada esportiva. 1. La temporada oficial s'iniciarà el dia 1r de juliol de cada any i conclourà el 30 de juny del següent. 2. Les competicions organitzades per les federacions d'àmbit autonòmic que qualifiquin per participar en les d'àmbit estatal han de finalitzar quinze dies abans, almenys, de la data assenyalada per al començament d'aquestes darreres». És a dir, el divendres 8 de maig del 2020 es decideix suspendre la competició de 2a B i 3a, llevat d'unes possibles eliminatòries d'ascens exprés. Tot i això, les 10 jornades de lliga regular pendents podrien jugar-se si els clubs de 2a B i 3a haguessin tornat als entrenaments com el Ministeri de Sanitat va autoritzar el 3 de maig de 2020 amb efectes 4 de maig de 2020. Parlem de 10 jornades de lliga regular que es poden jugar en 5 setmanes a raó de dos partits setmanals des de l'última setmana de maig, i així el 30 de juny s'acabaria la temporada. Arribat el 30 de juny i amb tota la lliga regular acabada seria el millor escenari per decidir si es practiquen eliminatòries d'ascens de playoffs o no. En aquest sentit, s'acorda no reprendre l

< TORNAR AL BLOG

COL·LABORADORS / PATROCINADORS

Estem oberts a col·laboracions amb altres entitats i marques que ens puguin aportar valor i servei per als nostres clients. Vols col·laborar amb nosaltres?
VULL COL·LABORAR
Carolina Morales López

SERVEIS JURÍDICS ESPECIALISTES PER A ESPORTISTES ESTRANGERS: ESTRANGERIA I NACIONALITAT

Oferim assessorament jurídic tant per a esportistes nacionals (fiscalitat, comptabilitat, inversió) com per a esportistes internacionals (permís de residència a Espanya, permís de treball a Espanya, gestió de visats internacionals) i tot a càrrec i gràcies a l'Advocada del nostre despatx especialista a Estrangeria i Nacionalitat:

Carolina Morales López
Advocada
Whatsapp: 679 528 568
Email: carolinamoraleslopez@icab.cat