BLOG

Si algun mercat no ha patit la famosa crisi, és el mercat del futbol professional. En efecte, des de l'any 2007 fins a l'actual any 2019 no podem perdre de vista que els treballadors (futbolistes) del sector del futbol professional tenen uns drets econòmics mínims garantits com a salari mínim professional que en cap altre sector no el poden tenir garantit. Els jugadors d´equips que competeixen a LA LLIGA no han patit la crisi, ja que hi ha un mercat controlat amb molts drets pels treballadors del sector. Ara bé, això implica que els gestors i propietaris dels clubs i les societats mercantils que operen en aquest mercat puguin fer allò que volen. És a dir, LA LLIGA garanteix uns drets econòmics que els clubs amb franquícia a aquesta competició cobren sí o sí, i en funció d´aquests drets econòmics LA LLIGA permet un límit salarial destinat a pagar jugadors i altres despeses.

Pot semblar fàcil això de tenir un pressupost equilibrat, però la cultura general contemporània demostra que la ciutadania no sap gestionar el seu patrimoni individual, i com a empresaris hem vist que la gran crisi va arribar curiosament a base de «pressupost inflat bancàriament», ja que moltes persones han pensat i pensen que es pot viure de crèdits i préstecs, quan la realitat implica que la vida econòmica dependrà sempre dels ingressos reals que hi entrin.

Tornem al cas estrella d'aquesta temporada esportiva: el Reus Deportiu de la Segona Divisió A ha patit problemes econòmics motivats per tenir la seu a una ciutat amb un estadi amb menys de 4.000 localitats, amb una massa social petita, amb una gairebé inexistent venda de samarretes, on no tenen patrocinador i amb el límit salarial més baix, lògicament, de la categoria. Ara bé, si el club ha rebut en 3 temporades a Segona Divisió A un determinat nombre d'euros (posem uns 6 milions per temporada) i té un deute de gairebé 6 milions més, sens dubte, la situació econòmica és irreversible i si LA LLIGA et limita la font de possibles ingressos, i no et permet inscriure el jugador franquícia que podria haver arrossegat campanyes publicitàries i moviment a la massa social; sens dubte, entre tots plegats han aconseguit una situació de màxima complexitat.

Amb un bon assessorament legal segurament es podria haver aconseguit no creuar la línia que limita entrar dins del problema o quedar-se a les portes. En qualsevol cas, LA LLIGA ha demostrat mà dura amb el conjunt vermell-i-negre, i tampoc ha ajudat gaire que els treballadors (jugadors) no hagin volgut cobrar del fons econòmic de LA LLIGA i forçar el cobrament de l´empresari propietari del club. Els jugadors tenen el dret de cobrar i poden triar si cobrar de LA LLIGA o cobrar el del club o quedar lliures, i així hem vist que alguns jugadors han quedat lliures i no han cobrat, de moment.