BLOG

Un intermediari és un professional que intervé, com diu el seu nom, entre dues parts. En cas que ens ocupa si parlem d'intermediari esportiu del que parlem és d'aquell professional que intervé entre el jugador i el club o entitat que vol contractar l'esportista. La definició normativa diu «Persona física o jurídica que, a canvi d'una remuneració o gratuïtament, actua com a representant de jugadors i clubs amb vista a negociar un contracte de treball o com a representant de clubs en negociacions amb vista a celebrar un contracte de traspàs» , i la norma en què podem llegir aquesta definició és el Reglament d'Intermediaris o que va expedir la FIFA i la RFEF a l'any 2015.

Un representant és una persona que parla i intervé en nom d'un altre que n'és el representat. El representant pot atorgar en virtut d'una ordre expressa escrita o bé una ordre tàcita no escrita. La mateixa norma que abans hem transcrit defineix l'intermediari com a «representant de jugadors» però també «representant de clubs».

El concepte d'agent de jugadors venia definit com a «persona física que, mitjançant el cobrament d'honoraris, presenta jugadors a un club per negociar o renegociar un contracte de treball o presenta dos clubs entre si per subscriure un contracte de transferència , d'acord amb les disposicions del present reglament» (Reglament de l'any 2007 que va entrar en vigor l'any 2008).

És a dir, no hi ha gaire diferència entre el concepte actual d'intermediari i el concepte anterior d'agent, ja que la seva funció és «negociar un contracte de treball» entre jugador i club. El canvi de denominació va lligat a l'entrada en vigor d'un Reglament que introdueix diferències notables: l'agent de jugadors havia de superar un examen mentre que l'intermediari no és sotmès a examen sobre els seus coneixements, motiu pel qual s'obren incògnites que algú hauria d'aclarir si l'examen dota de més credibilitat el sector, o l'absència d'ell provoca que «qualsevol» pugui ser intermediari. En tot cas, no és objecte d'aquest article generar crítiques destructives i ans al contrari el que pretenem explicar és que per negociar un contracte de treball, sens dubte, es requereixen coneixements jurídics en matèria laboral i en matèria fiscal que sí que s'haurien d'exigir als qui pretenguin ser intermediaris esportius (o anteriorment agents de jugadors). Sense una bona base en coneixements d'índole jurídica, sens dubte, no és fàcil poder fer un treball en matèria contractual que satisfaci degudament el jugador esportista.

La gran majoria d'agents abans i intermediaris ara no són advocats, motiu pel qual no tenen una formació jurídica idònia per poder negociar un contracte laboral que acabi sent més beneficiós per al client, el jugador professional que requereix aquesta negociació contractual.