El millor equip del CF Reus Deportiu de tots els temps és aquell que Santi Castillejo va entrenar la temporada 2010-11 i que va aconseguir l´ascens a la Segona Divisió “B”. Aquell equip va conjurar-se el 6 de setembre de 2010 que aconseguiria l´ascens, i el dedicaria a Jordi Pitarque i Ceprià.

L´estiu del 2010 en Santi Castillejo com entrenador i en Gerard Escoda com a Secretari tècnic eren part del cos tècnic que el CF Reus Deportiu, presidit per Ramon Alabart, disputava la 3a Divisió del futbol estatal, dins del Grup V. El Reus Deportiu fins aleshores havia disputat algunes temporades dels anys 80 a la Segona Divisió B, així com la 2002/03 i la 2005/06. La temporada 2006/07 un Reus Deportiu amb molts euros no va aconseguir l´ascens a Segona “B”, i tècnics com Gonzàlez o Calderé havien abandonat el vaixell roig-i-negre a mans dels “inexperts” Castillejo i Escoda, i amb molts jugadors del Camp de Tarragona. Normalment, els que parlen sobre futbol diuen que els jugadors de la demarcació “no tenen nivell” i per això és habitual veure 19 o 20 jugadors que no són del Camp de Tarragona a plantilles com la del Nàstic de Tarragona o el Reus Deportiu els anys de Segona “A” entre 2016 i 2019. Però res més lluny de la realitat, aquell equip extraordinari amb Àlvaro, Carrasco, Ferran, Taranilla, Masqué, Querol i que era un equip de gent de la casa i de la demarcació va formar el que fins ara és i serà el millor equip de tots els temps del CF Reus Deportiu, i el punt de partida va ser la tràgica mort del Jordi Pitarque i Ceprià el 6 de setembre de 2010. Des d áleshores els homes preparats per Santi Castillejo es van conjurar per dedicar-li a en “Pitae” quelcom de gran, i vaja que sí, ho van aconseguir.

El Reus Deportiu va acabar a la posició quarta al final de la temporada regular, i així aconseguia el bitllet per les eliminatòries d´ascens, en les quals estava acostumat al fracàs (2007 el Betis, 2008 a Sangonera o el 2009 amb el Binissalem). Però aquell 2011 els jugadors tenien un repte mental com era aconseguir l´ascens i dedicar-li a en Pitae, i els rivals com Universidad de Oviedo, Nàxara CD i finalment el Comarca de Níjar van acabar mossegant la pols, i els roig-i-negres van aconseguir l´ascens. Un equip format per gent del territori va ser el millor equip de tots els temps del CF REUS DEPORTIU, i sense dubte, gràcies a un Àngel que els va guiar celestialment: Jordi Pitarque Ceprià.

Avui hem recordat el 10 aniversari del traspàs d´en Jordi, i els seus amics han fet una trobada de germanor, i el CF Reus Deportiu ha deixat de competir fa gairebé 1 any i 7 mesos, i tot gràcies a un grup inversor de gent del FC Barcelona com Joan Oliver, Xavier Sala i Martin, i fins i tot el mateix Jan Laporta, que l´estiu del 2013 van aterrar a territori roig-i-negre per transformar una històrica entitat com la roig-i-negra, en una SAD, i posteriorment assolir arribar al futbol professional, però amb una nefasta gestió esportiva i social, van aconseguir que el 28 de gener de 2019 La Liga -en un fet històric i sense precedents- va imposar la sanció d´expulsió imminent de la competició, i 3 anys sense poder tornar a participar al futbol professional. Els dirigents amb passat blaugrana lluny d´intentar una solució, van buscar un comprador dels EUA, a qui van traspassar el problema a canvi d´un euro.

Tot i així, la vivència de la temporada 2010/11 sempre la tindrem a la nostra retina. Gràcies Pitae! Gràcies Santi i Gerard. Gràcies a tots els jugadors i membres del cost tècnic, i merci Ramon Alabart.