En Javier Satué és un reconegut jurista i és autor del llibre futbolístic “Futbol 2.0”. Per omplir l´espai que ens deixa lliure el campionat Euro2020 tindrem un seguit d´escrits d´aquest autor amic nostre.

La tristesa d’Espanya no és perder.No es tracta de perdre. Es tracta de com i per què perds. Es tracta que havies tingut una idea, havies tingut el coratge de canviar el de sempre i anar cap a alguna cosa nova, creat per tu, amb l’orgull de l’autòcton. Havies imaginat una nova manera de jugar que et permetia sortir de l’forat en què portaves tota la vida. Havies enlluernat, havies trencat les lleis de la física, havies subjugat als que mai et van mirar més que per sobre de l’espatlla. T’havies ficat a la pomada i més que això: la pomada eres tu. I ho havies fet amb els teus propis materials, menyspreats durant dècades per elevar-se en una harmonia i cadència mai vistes. Havies enamorat i despertat l’enveja i l’admiració a parts iguals, havies ensenyat el camí i et guardaves encara algunes cartes sota la màniga. I mai havies perdut aplicant la teva medicina. Però has anat tornant al que més t’agrada: llençar el que s’ha aconseguit, cansar-te de guanyar per poder dedicar-te a queixar-te per perdre. La solució la tens a l’abast, però és més fort fugir de l’avorriment. Perquè tot t’avorreix: guanyar, perdre, tant se val si pots tenir un empedrat a què carregar tot. No es tracta de perdre al camp, sinó de perdre a la vida. I ara, feliçment, pots dir que tornes a la teva zona de confort, la de l’lament irreflexiu en què, tu bé ho saps, és on menys t’avorreixes.