Johan Cruyff: un filòsof digne de ser estudiat com a ideòleg del “Futbol 2.0”

Era Dijous Sant de l’any 2016 quan la notícia de la pèrdua de la vida del gran pensador holandès es feia pública. Des d’aquest cap de setmana el FC Barcelona va deixar perdre una diferència de 10 punts a falta de 8 jornades, que a falta de 5 jornades al campionat de lliga estatal va ser neutralitzada i va provocar que fins a l’última jornada no es pogués proclamar campió l’equip blaugrana .
És a dir, el millor homenatge que es va poder realitzar a la figura de l’Johan Cruyff es va dur a terme per aquell equip de Luis Enrique que va conquistar un doblet (Copa i Lliga) i va aconseguir guanyar la competició de lliga en l’última jornada com en els campionats de els anys 1992, 1993 i 1994, quan el mític Johan era l’entrenador.

 

Cruyff va fer canviar una forma de viure i jugar a l’esport, i de tarannà perdedor es va transformar en un tarannà guanyador, competidor i dominador. Des de 1991 fins 2018, de 28 campionats de lliga, el FC Barcelona ha sumat 15, el Reial Madrid 8, Atlètic de Madrid 2, el València 2 mai i el Deportivo de la Coruña 1.

 

El domini és absolutament aclaparador, i més enllà de les xifres aritmètiques, el domini és de joc i concepció del joc. Hem passat de veure l’equip del Cruyff jugar sense defenses amb un sistema 3-4-3 (3 defenses, 4 mitjos i 3 atacants), en el qual els defenses eren Eusebio (un migcampista com a lateral dret), Goiko (un extrem dret com a lateral esquerre), Nadal (un migcampista ofensiu com a central) i Koeman (una espècie de lliure però que realment era el primer migcampista) a un sistema evolucionat i basat en la possessió preventiva pròpia del futbol evolucionat que pot denominar futbol 2.0 (concepte creat per Javier Satué i Iván Robles).

 

Johan Cruyff va ser un filòsof que va crear una línia de pensament filosòfic que posteriorment han estat entrenadors com Josep Guardiola, Tito Vilanova, Eusebio Sacristán o Luis Enrique. Aquesta Escola podem batejar-la com Futbol 2.0 com a evolució del “paleofutbol” (insisteixo, són expressions dels autors Satué i Robles).

 

Javier Satué i Ivan Robles són juristes, en concret de professió notari. Però, són dos grans pensadors que han plasmat en una obra literària de caràcter tecnicocientífic l’anàlisi de la manera de jugar del FC Barcelona de Pep Guardiola i la seva influència sobre el joc desenvolupat per la selecció del Regne d’Espanya en les Eurocopes de 2008 i 2012, així com en el Campionat Mundial de 2010 que va provocar 3 títols consecutius dels futbolistes espanyols que, sota el patró de joc “possessió preventiva” va provocar que augmentés de forma significativa el control del partit, partint de la base conceptual que mentre el teu equip té la possessió de la pilota el rival no la pot tenir i, llavors, estàs defensant des del control de la possessió de la pilota. Com en el futbol no hi ha limitació en la possessió, a diferència del bàsquet en el qual es té un límit de 24 segons per possessió ofensiva, en el futbol, ​​amb bons i intel·ligents jugadors, sens dubte, pots eternitzar les possessions ofensives.

 

En tot cas, no hi ha dubte que en Johan Cruyff va ser el pensador que va iniciar el canvi per passar del “Paleofutbol” fins al moment actual de “Futbol 2.0” .Descanse en Pau a Johan!

By | 2019-04-20T11:03:01+00:00 abril 20th, 2019|Futbol|0 Comments

About the Author:

Leave A Comment