La necessitat de l´assessorament legal

En els darrers dies ha sortit massa cops a la llum pública la situació dramàtica que viu un club professional. Bé, el drama és per la massa social d´aficionats de l´equip que veu la possibilitat real de perdre la categoria a ple mes de gener. No podem parlar de tant drama pels propietaris del club que, en definitiva, saben que com tot negoci que té un risc en determinades ocasions pot guanyar-se algun benefici, però en d´altres també pot arribar a la fallida econòmica.

Si algun mercat no ha patit la famosa crisi és el mercat del futbol professional. En efecte, des de l´any 2007 fins l´actual any 2019 no podem perdre de vista que els treballadors (futbolistes) del sector del futbol professional tenen uns drets econòmics mínims garantits a mode de salari mínim professional que en cap altre sector el poden tenir garantit. Els jugadors d´equips que competeixen en LA LIGA no han patit la crisi, ja que existeix un mercat controlat amb molts drets pels treballadors del sector. Ara bé, això implica que els gestors i propietaris dels clubs i societats mercantils que operen en aquest mercat puguin fer allò que volen. És a dir, LA LIGA garanteix uns drets econòmics que els clubs amb franquícia a aquesta competició cobren sí o sí, i en funció d´aquests drets econòmics LA LIGA permet un límit salarial destinat a pagar jugadors i altres despeses.

Pot semblar fàcil això de tenir un pressupost equilibrat, però la cultura general contemporània demostra que la ciutadania no en sap gestionar el seu patrimoni individual, i com empresaris hem vist que la gran crisi va arribar curiosament a base de “pressupost inflat bancàriament”, ja que moltes persones han pensat i pensen que es pot viure de crèdits i préstecs, quan la realitat implica que la vida econòmica dependrà sempre dels ingresos reals que entrin.

Tornem al cas “estrella” d´aquesta temporada esportiva: el Reus Deportiu de la Segona Divisió A ha patit problemes econòmics motivats per tenir la seu a una ciutat amb un estadi amb menys de 4.000 localitats, amb una massa social petita, amb una gairebé inexistent venda de samarretes, on no tenen patrocinador i amb el límit salarial més baix, lògicament, de la categoria. Ara bé, si el club ha rebut en 3 temporadas a Segona Divisió A un determinat nombre d´euros (posem uns 6 milions per temporada) i té un deute de gairebé altres 6 milions, sense dubte, la situació econòmica és irreversible i si LA LIGA et limita la font de possibles ingresos, i no et permet inscriure el jugador franquícia que podria haver arrossegat campanyes publicitàries i moviment a la massa social, sense dubte, entre tots plegats han aconseguit una situació de màxima complexitat.

Amb un bon assessorament legal segurament es podria haver aconseguit no creuar la línia que limita entrar dins del problema o queda-s´hi a les portes. En qualsevol cas, LA LIGA ha demostrat mà dura amb el conjunt roig-i-negre, i tampoc ha ajudat gaire que els treballadors (jugadors) no hagin volgut cobrar del fons econòmic de LA LIGA i forçar el cobrament de l´empresari propietari del club. Els jugadors tenen el dret a cobrar i poden triar si cobrar de LA LIGA o cobrar el del club o quedar lliures, i així hem vist que alguns jugadors han quedat lliures i no han cobrat, de moment.

By | 2019-01-12T09:07:11+00:00 gener 12th, 2019|Uncategorized @ca|0 Comments

About the Author:

Leave A Comment