BLOG

Reflexions sobre Dret esportiu: Esport i economia

El passat 30 d'abril del 2020 el Consell Superior d'Esports va dictar una Resolució mitjançant la qual feia una sèrie de recomanacions a les federacions esportives sobre que fossin elles mateixes les que resolguessin el futur de les competicions esportives que organitzaven però que fossin considerades NO professionals.

L'esport està previst a la Constitució espanyola a l'art. 43.3 CE dins dels principis rectors de la política social i econòmica. En concret, s'indica «Els poders públics fomentaran l'educació sanitària, l'educació física i l'esport. Així mateix, facilitaran l'adequada utilització de l'oci». Just a l'art. 43.1 CE es reconeix el dret a la salut. D´una lectura atenta d´aquests preceptes arribem a la conclusió que la salut és un dret protegit, però en tot cas els poders públics són els responsables de protegir la salut ia més fomentar l´esport, sent l´esport una activitat vinculada a la salut, però també amb connotacions econòmiques, ja que l‟esport d‟alt rendiment i el professional, sens dubte, és un treball i el dret al treball de l‟art. 35 CE és un altre dret fonamental.

Quan el Consell Superior d'Esports en lloc de tutelar el dret a la salut de la mà del Ministeri de Sanitat, el 30 d'abril de 2020 decideix oblidar-se que el 28 d'abril de 2020 el Consell de Ministres va aprovar el PLA DE LA DESESCALADA per anar sortint de l'Estat d'Alarma a la recerca de la normalitat, sens dubte, el Consell Superior d'Esports va envair les competències del Ministeri de Sanitat i en certa manera va desobeir el PLA DE LA DESESCALADA publicat 2 dies abans. Diferents federacions que gestionen competicions no professionals van prendre les decisions que van estimar pertinents, però sens dubte, la RFEF és la que pitjor de totes les federacions ha gestionat aquesta situació, ja que com és sabut les competicions que gestiona i organitza la RFEF poden ser considerades des de un punt de vista teòric com a no professionals, però la realitat és que l'activitat econòmica de la categoria de la Segona Divisió B amb 80 equips (molts d'ells amb forma de S.A.D., i d'altres com el 25% sent filials d'equips de 1a i 2a divisions de la LNFP, és a dir, sent entitats professionals que també són S.A.D., i molts altres clubs amb altíssims pressupostos). Tampoc no podem perdre de vista l'exigència normativa federativa que com a mínim 10 jugadors siguin professionals per plantilla dels 22 jugadors que han de tenir fitxa, cosa que ens col·loca «de facto» en què la categoria de la Segona Divisió «B», sens dubte , és una categoria professional. A més, els jugadors estan representats per sindicats (AFE o FUTBOLISTES ON) i hi ha una Comissió Mixta entre AFE-RFEF per analitzar possibles incompliments d'un conveni col·lectiu laboral. És a dir, l'escenari de la Segona Divisió «B» és el d'una competició professional sens dubte i en tota regla, el premi del qual és ascendir a la Segona Divisió «A», la qual ja és considerada com a categoria professional sense cap tipus de dubte. Però des del punt de vista jurídic, els jugadors d'ambdues categories estan emparats pel RD 1006/1985, d'esportistes professionals, i els clubs i SAD per als que treballen són entitats professionals que tenen pressupostos elevadíssims, i en el cas dels 4 clubs o SAD que l'any anterior han baixat des de Segona Divisió A tenen fins i tot una ajuda econòmica de la pròpia LNFP de diversos centenars de milers d'euros (aquest any han estat GIMNÀSTIC DE TARRAGONA, CÒRDOVA i RAIG MAJADAHONDA). En definitiva, que quan RFEF ha seguit considerant la Segona Divisió «B» com a categoria no professional, i decideix en data 8 de maig de 2020 que la competició regular no es reprengui, sens dubte, ho va fer obviant els principis rectors econòmics bàsics que deuen ser tinguts en compte a l'hora d'analitzar si estem davant d'una competició professional o no. De fet, la mateixa Llei de l'Esport a l'art. 46.2 ens reconeix dos paràmetres clars que el CSD ha de tenir en compte per valorar si una competició és professional o no «entre d'altres, l'existència d'enllaços laborals entre clubs i esportistes i la importància i la dimensió econòmica de la competició».

Sens dubte, entre esport i economia hi ha un vincle clar que és quan l'esport té connotacions professionals entre clubs i esportistes, i per això l'actual escenari plantejat a la competició de la Segona Divisió «B» que únicament serà jugada per 16 equips i no pels 80 totals, i que la lliga regular l'han donat per finalitzada, però no obstant la competició d'ascens sí que serà disputada, comporta una sèrie d'escenaris clarament discriminatoris ja que no ha tractat igual tots els clubs ni tots els treballadors dels clubs, i especialment es premia als 16 que sí que tindran possibilitat de disputar les eliminatòries d'ascens, però també es prèvia a 16 equips més que per dinàmica esportiva podrien haver acabant descendint a 3a Divisió, i per altra banda, es castiga i discrimina clarament els classificats entre la 5a i la 16a posició. Sens dubte, massa fronts oberts en aquestes qüestionables actuacions dutes a terme tant per CSD com per RFEF, que faran parlar i molt.

< TORNAR AL BLOG

COL·LABORADORS / PATROCINADORS

Estem oberts a col·laboracions amb altres entitats i marques que ens puguin aportar valor i servei per als nostres clients. Vols col·laborar amb nosaltres?
VULL COL·LABORAR
Carolina Morales López

SERVEIS JURÍDICS ESPECIALISTES PER A ESPORTISTES ESTRANGERS: ESTRANGERIA I NACIONALITAT

Oferim assessorament jurídic tant per a esportistes nacionals (fiscalitat, comptabilitat, inversió) com per a esportistes internacionals (permís de residència a Espanya, permís de treball a Espanya, gestió de visats internacionals) i tot a càrrec i gràcies a l'Advocada del nostre despatx especialista a Estrangeria i Nacionalitat:

Carolina Morales López
Advocada
Whatsapp: 679 528 568
Email: carolinamoraleslopez@icab.cat