BLOG

Text íntegre escrit per David Peña a iusport.com

Aquesta última setmana ha estat Marcelo (futbolista del Reial Madrid) qui arribarà a un acord amb la Fiscalia perquè es dicti una sentència en què se'l declari culpable d'un delicte fiscal per l'exercici 2013 de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques ( I.R.P.F). No fa gaire l?acord el va aconseguir Mascherano (futbolista, ex del FC Barcelona).

Sembla que la condemna exemplar -immerescuda- que va recaure sobre Messi (futbolista del FC Barcelona) ha frenat els ànims de molts futbolistes que, quan es veuen amenaçats per un judici penal per presumpte delicte fiscal, prefereixen assumir la culpabilitat i declarar-se culpables. manera evitar el judici oral i així veure com la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat rebaixen considerablement les pretensions punitives.

Quan escric sobre immerescuda condemna sobre Messi ho faig des del màxim respecte tant a la Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, ​​com a la del Tribunal Suprem, però aquest respecte no m'obliga a assumir la tesi de la ignorància deliberada.

Segons el meu parer, el futbolista del FC Barcelona no va tenir mai el domini del fet que pot convertir-lo en autor del delicte de defraudació a l'Agència Tributària, per tant, el jugador de 18 anys escassos quan es va iniciar la complexa trama de cessió dels seus drets d'imatge a diverses societats mercantils establertes fora del territori del Regne d'Espanya, és gairebé impossible que tingués prou coneixements per orquestrar aquest circuit empresarial. A més, el delicte fiscal requereix un dol específic que tendeix a pretendre eludir les obligacions fiscals, i el revers del dol és l'error de prohibició.

En aquest mateix sentit, Mascherano o Marcelo difícilment pot conèixer la diferència entre el I.R.P.F. o l'Impost de Societats (IS), o si un determinat import ha de tributar per un o altre impost, ja que són qüestions tècniques que els esportistes desconeixen, ja que no tenen formació tècnica jurídica tributària sobre això.

No perdem de vista que el Codi Penal a l'art. 305 tipifica l'acció d'eludir el pagament de tributs, i quan un esportista tributa els seus drets d'imatge per una societat mercantil, si els contractes mercantils estan correctament realitzats segons la legislació vigent, la tributació fora de l'IRP. no té raó de ser valorada per l'Advocacia de l'Estat, o la Fiscalia o els jutjats o tribunals com “eludir el pagament de tributs”.

Si l‟esportista ha tributat per l‟IS. no ho fa per eludir el pagament, més aviat ho fa perquè els seus assessors així ho aconsellen.

Finalment, és bo analitzar les raons per les quals no s'enjudicia els assessors dels esportistes que es veuen immersos en aquests problemes d'ordre jurisdiccional penal, ja que en tractar-se de delicte fiscal, sens dubte, els assessors tributaris haurien de donar, com a mínim, les explicacions pertinents davant de jutjats i tribunals per veure si realment són els esportistes els autors d'aquests delictes o, per contra, són els assessors els que decideixen tècnicament en lloc dels esportistes.

A la nostra manera de veure seria convenient una dosi de més valentia professional per part dels assessors per assumir responsabilitats i no deixar en solitari davant el perill els esportistes, els quals no són responsables de molts dels desgavells legals en què es veuen immersos .

VÍDEO: ENTREVISTA A DAVID PENYA I NOFONTS SOBRE EL CAS FISCAL DE MESSI.